Diferents tipus d'adobs orgànics

L'ús d'adobs orgànics suposa un retorn a les pràctiques emprades per l'ésser humà des dels inicis de l'agricultura, que al seu torn van partir de l'observació de la natura, que recicla dia a dia la matèria orgànica creant una inesgotable renovació de la vida . El més antic és avui el més punter.
Aquest tipus d'abonaments són, en general, d'alliberament lent, de manera que aporten durant un temps prolongat la quantitat de nutrients que necessitaran en cada moment les plantes. Són, majoritàriament, adobs complexos que no solen donar problemes de carències nutricionals. Aporten diferents elements, com vitamines, hormones o substàncies amb propietats antibiòtiques. Barrejats amb la terra del jardí o l'hort milloren la seva estructura. Contribueixen a aglutinar els sòls sorrencs i, per això, optimitzen la seva retenció d'aigua i nutrients; mentre que disgreguen i airegen els sòls argilosos. Si es produeixen a casa suposen un estalvi econòmic, ja que permeten reciclar restes de l'hort o dels menjars. Els adobs orgànics afavoreixen l'activitat microbiana del sòl i la recuperació de terrenys danyats per l'ús reiterat d'adobs químics. En definitiva, ajuden a crear una terra més sana i equilibrada.

TORBA

Millora notablement l'estructura del sòl, però no és pròpiament un adob orgànic; es barreja amb el substrat per aportar major esponjositat i hidroabsorción. Són restes vegetals que s'han sotmès a una lenta descomposició en condicions d'alta humitat i baixa quantitat d'oxigen. Hi ha principalment dos tipus de torba: rossa (a la foto) i negra. La primera és de ph molt àcid, pel que no és apta per a tots els cultius. La torba negra és més propera als valors neutres, però la seva capacitat d'absorbir aigua és menor, sobretot un cop dessecada.

COMPOST

És el producte que s'obté de la descomposició controlada de restes orgàniques, especialment d'origen vegetal. D'alguna manera intenta imitar el procés que es duu a terme en la naturalesa de forma natural quan la fullaraca es transforma en humus, aquesta capa fosca de terra que es troba a la superfície del sòl del bosc. El compost en un molt bon adob bio, que restaura l'ecosistema microbià del sòl i millora la seva estructura. Però, sobretot, és fàcil de produir i, a més, pot sortir gratis si es fa a casa.

FEM

Era (i segueix sent en moltes zones agrícoles) l'abonament més utilitzat fins a l'aparició dels agroquímics. El constitueixen els excrements fermentades d'animals. Presenta alts nivells de nitrogen, encara que les seves propietats varien molt segons l'animal de què provinguin i l'aliment que consumeixi: per exemple és de millor qualitat un fem d'ovella que un porc estabulat. En el teu centre de jardineria trobaràs fems de cavall madurat a l'aire lliure i formulat en grànuls; és inodor i els seus bacteris es conserven vives.

HUMUS DE CUC

Compostatge que es realitza mitjançant el procés digestiu dels cucs. Es tracta d'un humus net, inodor i suau al tacte, les propietats es consideren fins i tot millors que les del compost domèstic. S'escampa per sobre del substrat remogut de les plantes del jardí i testos de terrasses i patis. En el teu centre de jardineria el trobaràs ja elaborat (fins i tot en format líquid). També pots produir en el teu jardí; en aquest cas et caldria comprar els cucs i un vermicompostador on dur a terme tot el procés.

ADOB VERD

Consisteix en sembrar plantes que després es voltejaran i s'incorporaran al sòl en forma d'abonament. Se solen utilitzar especialment lleguminoses -alfalfa, trèvol, pèsol- perquè són capaços de fixar el nitrogen de l'aire que després tornaran a terra quan siguin soterrades. També s'utilitza la consolda (Symphytum officinale), a la foto, fulles d'aquesta planta a la sembra de patates. Està especialment indicat per protegir el sòl de l'erosió i per recuperar els terrenys que han perdut el seu equilibri biològic després de l'ús de fertilitzants químics.

GUANO

És el nom que reben les dejeccions de les aus marines, la dieta basada en peix fa del guano un potent fertilitzant amb alts nivells de nitrogen i fòsfor. També es pot aconseguir guano de ratpenats. En jardineria domèstica apareix com a ingredient principal de fertilitzants líquids, que es dilueixen en l'aigua de reg, varetes fertilitzants i adobs granulats, que actuen com a esmena orgànica durant 45-60 dies. N'hi ha de caràcter universal i formulats per a grups específics de plantes.

FARINES D'OS

Resulten útils pel seu alt contingut en fòsfor, pel que es recomanen per estimular la floració de les plantes. Però les farines d'os tenen un alt contingut en calç, el que pot alterar el pH del substrat i dificultar l'absorció de certs nutrients; de la mateixa manera, poden contribuir a corregir un pH massa àcid. També s'elaboren abonaments amb banyes i peülles; tenen un alt contingut en nitrogen i són de cicle llarg, pel que estan indicats com a abonat de fons a l'hort i el jardí.

CENDRES

Hauran de ser sempre cendres obtingudes de matèria orgànica. Contenen alts nivells de potassi, calci o magnesi, i no obstant això no tenen nitrogen. Són apropiades per corregir l'excessiva acidesa del sòl a causa del seu pH molt alcalí.

Quan i com hem d'utilitzar el compost

Quan i com hem d'utilitzar el compost

Les estacions òptimes per fer ús del compost són el principi de la primavera i la tardor, èpoques en què el sòl és calent i l’addició del compost l’encalenteix més encara, afavorint així l’activitat dels organismes. Si s’aplica a l’estiu, eixuga massa el sòl, i si es fa a l’hivern, el fred el fa inservible.
Els diferents usos del compost s’assenyalen a continuació:

Cossiols i jardins de flors: per sembrar o trasplantar les plantes, s’ha de fer una mescla del 30-40% de compost madur i la resta de terra. Com a adob, s’ha d’afegir un 20% de compost madur a la terra existent.

Marjades de flors: cal aplicar 1 kg/m2 de compost madur per adobar el sòl i després s’ha de llaurar lleugerament.

Hortalisses que necessiten molts de nutrients: coliflor, col, bròquil, carabassa, api, tomàquets, patates, col, pastanagues, cogombres, espinacs, porros, blat de les Índies, etc.; en aquest cas, hem d’utilitzar compost fresc o quasi madur, de 3 a 4 kg/m2, llaurant lleugerament fins a 5 cm de fondària. A l’hivern cal cobrir-lo amb una capa de mulching.

Hortalisses que necessiten pocs nutrients: mongetes, endívies, pèsols, lletugues, cebes, alls, beta-rave, ciurons, raves, ravenets, pebres, etc.; s’ha d’usar compost madur, a la tardor o principis de primavera o durant l’etapa de creixement, afegint petites quantitats de tant en tant.

Arbres ornamentals i arbusts: si sembram a la primavera, hem d’afegir un 20% de compost fresc al volum de la terra del clot. Si ho feim a la tardor, el compost ha de ser semimadur.

Arbres fruiters: preferiblement a la tardor, es pot escampar una capa de 2 cm de compost semimadur sobre la terra que hi ha al voltant del tronc i mesclar-lo superficialment amb aquesta. O bé distribuir-ne de 3 a 5 kg per m2 davall tota l’àrea d’influència de les branques de l’arbre.

Planters o caixoneres: s’ha de mesclar un 30-40% de compost madur ben porgat, amb terra bona i esponjosa.

Per utilitzar regant: s’omple la meitat de la regadora amb compost i l’altra meitat amb aigua. Es remou la mescla i ja es pot fer servir per regar.

Què és el compostatge?

Què és el compostatge?
Si us heu convençut que voleu encetar aquesta experiència, primer és
necessari aclarir alguns conceptes fonamentals, com què és el compostatge
i què és el compost. El compostatge és un procés que permet transformar les
restes orgàniques (residus) en un recurs, el compost, un producte adequat per
ser utilitzat per mantenir la fertilitat del sòl.
Qui s’encarrega de fer aquesta transformació són els microorganismes aerobis
(és a dir, que necessiten aire per respirar). És molt important tenir això clar, ja
que tot el que fem en el nostre compostador ha de servir perquè aquests
«treballadors», que inicialment ja hi són, estiguin en les millors condicions
possibles i es reprodueixin. Un dels indicadors que això succeeix i que
treballen correctament és l’augment de temperatura del material que s’està
compostant a causa de l’activitat biològica aeròbia.
Per dur a terme aquest procés cal que hi hagi aire però també aigua,
necessària per a l’activitat correcta dels microorganismes, els autèntics
protagonistes del procés.
En aquesta guia anireu trobant les indicacions necessàries perquè el vostre
compostador funcioni correctament i al final pugueu obtenir compost per a les
vostres plantes o per a l’hort.
Materials necessaris per fer compostatge a casa
En primer lloc cal que sapigueu el material que necessitareu per fer-ne.
• Compostador: hi ha diferents models fets amb materials plàstics o fusta,
comercials o artesanals fets pel mateixos compostaires. En qualsevol
cas, el que heu de tenir present és que el seu disseny ha d’assegurar el
pas de l’aire, però sense facilitar la pèrdua de material o l’entrada de
petits animals, així com que es refredi massa.
• Cubells: per recollir i incorporar els materials a l’interior.
• Rasclet: per repartir i barrejar bé el material introduït en el compostador.
• Regadora: per humitejar el material.
• Forca o punxó: per foradar i esponjar el material si es compacta massa.
• Sedàs: per garbellar el compost obtingut.